ESPÈCIES CINEGÈTIQUES

Les espècies de caça no es comporten d’igual forma en el territori. Tenim espècies sedentàries (conill, perdiu, llebre,…), que encara que tinguin un hàbitat preferent cadascuna d’elles, es caracteritzen per ocupar un espai reduït o de poca extensió amb una representació vegetal lligada al seu propi comportament. Encabim aquí les denominades de caça menor. L’altre gran grup d’espècies ocuparia els boscos (d’alta i mitja muntanya), forest de carrasca i zones de vegetació abundant (lleres de riu, cultius agrícoles d’estiu,…) i l’integraries els cérvols, cabirols, senglars,… que formen la caça major.

Els ecosistemes agrícoles amb abundància de zones sense cultivar, marges i parcel·les reduïdes o bé, parcel·les mitjanes amb llacunes de vegetació arbustiva o matolls que els permetin refugiar-se són ideals per la caça menor.

Per la caça major, les masses forestals amb bona diversitat i les serres que alternen boscos amb cultius constitueixen els terrenys amb més valor cinegètic. Per tant, les actuacions que es puguin abordar des de la gestió d’una àrea de caça poden transformar notablement l’establiment de les espècies cinegètiques.

TIPUS DE CAÇA

CAÇA MENOR

CAÇA MAJOR

MITJA VEDA

CAÇA MENOR

CONILL COMÚ

És un mamífer de l’ordre Lagomorpha i de la família dels lepòrids que es caracteritza
per tenir un cos cobert d’un pelatge espès i llanut, de color terrós pàl·lid a gris,
té el cap ovalat i els ulls grans. Té orelles llargues de fins a 7 cm i una cua molt curta.
Les seves potes anteriors són més curtes que les posteriors. Mesura de 33 a 40 cm.
No presenta dimorfisme sexual. A la natura el període de
reproducció va des del març fins al setembre.

El conill de bosc (Oryctolagus cuniculus)
ÀNEC COLLVERD

És una espècie d’ànec que viu a prop dels rius i els estuaris.
Es troba a tot l’hemisferi i és l’arrel de moltes races domèstiques.
La femella i l'immadur són de color bru, i el mascle adult té el
cap i el coll de color verd (d’aquí el nom). Els adults tenen la
taca alar o espill de color blau, més gran i conspicu en el mascle.
El plomatge d’eclipsi del mascle (o sigui, el plomatge estival, fora
de l'època d’aparellament) és semblant al de la femella, i es
reconeix el mascle només pel color groc més viu del bec.
És el més gran i comú dels ànecs europeus.

Ànec de bosc (Anas platyrhynchos)
PERDIU

És un ocell de fins a 35 cm, ales i cua curtes, amb plomes a les
parts superiors de color gris rogenc, galtes i gola blanques
limitades per una franja negra, amb potes i el bec vermells.
Distingim dos tipus de perdius, les de granja i les salvatges.
Les salvatges aguanten molt i volen a una velocitat molt ràpida, però fent molt de soroll.
També es diferencien perquè tenen les potes vermelles.
Les de granja tenen les potes més roses i no volen tan ràpid.
A més a més, fan volades de curta distància, al contrari de les salvatges.

La perdiu roja (Alectoris rufa)
LLEBRE

Són un gènere d’animals de l’ordre dels lagomorfs i dins la família dels lepòrids.
La característica morfològica distintiva de les llebres (que les
diferencia a simple vista dels conills) és la presència d’unes
orelles grosses amb la punta negra a més de tenir el cos llarg
i comprimit lateralment.
Els hàbits de vida dels lepòrids inclouen el ser animals
vegetarians i nocturns. No fan llodrigueres o caus sota terra.
Les cries neixen en nius superficials entre l’herba i ja
molt desenvolupades, amb pèl i amb els ulls oberts al contrari que els conills.
La caça no és considerada una causa important del declivi en les poblacions de llebres.

Les llebres (Lepus)
TORD

És un excel·lent ocell cantaire. Parcialment és un ocell migrador
amb molts individus hivernant al sud d'Europa, Nord d'Àfrica
i l'Orient Mitjà. Ha estat introduït a Nova Zelanda i Austràlia.
Malgrat que no està amenaçat globalment,
algunes poblacions europees estan en declivi possiblement
pels canvis en l’agricultura.
El tord comú és un animal omnívor. Fa de 20 a 23.5 cm de llarg
i pesa de 50 a 107 grams. Els dos sexes són similars.

El tord comú (Turdus philomelos)

CAÇA MAJOR

MITJA VEDA

GUATLLA

És un ocell rabassut i petit (17 cm), essencialment amb ratlles
marrons, una línia blanca als ulls i, en el mascle, una barbeta blanca.
Com correspon a la seva naturalesa migratòria, té
ales llargues, a diferència d'altres aus de caça, que típicament tenen ales curtes.

Guatlla (Coturnix coturnix)
TÓRTORA

És un petit i àgil ocell de l'ordre dels columbiformes comú als Països Catalans.
Mesura 28 cm de llargària i 49-55 d'envergadura alar.
Té les parts superiors de color castany rogenc amb taques d'un bru fosc.
El cap i el coll són d'un gris rosat amb una taca llistada
de blanc i negre a cada banda del coll.
El pit és de color de rosa pàl·lid.
La Cua negra amb les vores blanques, punxeguda i llarga.
L'ull taronja envoltat d'una zona vermella intensa.

Tórtora vulgar (Streptopelia turtur)
COLOM ROQUER

Es confon facilment amb els coloms domèstics.
Es distingueixen pel carpó blanc i les dues franges negres de les ales.
La seva adaptabilitat als entorns urbans l'ha fet arribar a
esdevenir una plaga en moltes ciutats.
En aquest espais, el colom prolifera aprofitant la manca de
depredadors i l'incívic hàbit dels alimentadors.

Colom comú (Columba livia)
TUDÓ

És el tipus de colom més gran de la península Ibèrica i de les
Balears i Pitiüses, robust i amb un cap molt petit en relació
amb el cos, presentant unes inconfusibles taques
blanques als dos costats del coll i a la part superior de les ales.
Té un plomatge gris tirant a blau al dors i una
mica més clar a la part inferior del cos, amb pit de tints
vinosos i la cua acabada amb una banda negra.
El bec és ataronjat i les potes són vermelles.
Els dos sexes presenten el mateix color, els joves però, tenen uns colors més
apagats i no disposen de les taques blanques del coll.

Colom tudó(Columba palumbus)

PERDIUS

Comptem amb les següents tipusde Perdius :

PERDIU AUTÓCTONA

Disposem de perdiu autòctona 100%, es perdiu roja, una de les aus més estimades i valorades entre caçadors d’elit de tots els països, ja que decideixen triar com a viatge de caça a Espanya per ser un país privilegiat, i així gaudir d’una de les més belles modalitats de caça.